Un vespre fred i gris de desembre la Mariona i la seva mare tornaven cap a casa després d’haver-se passat tota la tarda comprant al centre comercial. La Mariona abraçava el seu peluix preferit, un osset marró amb un llaç vermell que l’acompanyava a tot arreu. Feia anys que dormia amb ell i, tot i que ja tenia una orella descosida, era el seu tresor més estimat.